CSIF critica l’enfocament parcial del reportatge de TV3 sobre les presons catalanes

CSIF critica que TV3 ignori el context real del sistema penitenciari català, que “oculta la violència real” en el seu reportatge i evita posar el focus en les víctimes, centrant-lo únicament en els interns

Barcelona, 23 d’abril de 2026 — La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF), a través de la seva àrea de Presons, denuncia públicament el tractament “esbiaixat, tendenciós i allunyat del rigor periodístic” del documental «Què està passant a les presons?», emès dins l’espai Sense Ficció de TV3.

Des de CSIF es considera que el reportatge, presentat com una anàlisi del model penitenciari català, “respon en realitat a un relat dirigit, construït amb mitges veritats i amb una clara voluntat de condicionar la percepció pública”.

El sindicat critica que el programa dona veu de manera predominant a perfils concrets —exinterns, determinats col·lectius, un sindicat específic i un exdirectiu jubilat— mentre exclou o minimitza la visió dels professionals penitenciaris. “Es tracta d’una falsa pluralitat que busca legitimar un discurs prèviament definit”, assenyalen.

Davant d’aquesta situació, CSIF va sol·licitar expressament la retirada de les seves declaracions del documental, amb l’objectiu de no ser utilitzat com a “coartada per validar un producte clarament parcial”.

Manca de context i criminalització del col·lectiu

Un dels aspectes més preocupants, segons CSIF, és el tractament de les contencions mecàniques. El reportatge, afirmen, se centra de manera “obsessiva” en aquestes intervencions, combinant imatges reals amb recreacions dramatitzades per reforçar un missatge que presenta els funcionaris com a agressors.

El sindicat subratlla que s’omet deliberadament el context:

• Les contencions mecàniques són un últim recurs.
• Estan estrictament regulades per la normativa vigent.
• S’apliquen sota supervisió mèdica i control legal.

“Es oculten els episodis d’extrema violència que obliguen a aplicar aquestes mesures. Sense aquest context, es distorsiona completament la realitat”, denuncien.

 

 

Un model penitenciari sense explicar

CSIF també retreu que el documental no expliqui les particularitats del model català, basat en una major convivència i activitat interna, fet que implica també nivells més elevats de conflictivitat.

“Comparar xifres amb altres països europeus sense explicar les diferències estructurals és una forma de manipulació”, adverteixen. “A Catalunya s’ha apostat per un model més obert que, amb determinats perfils d’interns, genera més tensió i incidents”.

Relat construït a partir de testimonis parcials

El sindicat qüestiona la credibilitat d’alguns testimonis utilitzats, recordant que molts interns tendeixen a minimitzar els seus delictes o a atribuir responsabilitats externes. Així mateix, critiquen que determinades associacions i observatoris “basen les seves conclusions en aquests relats, mentre reben finançament públic del mateix sistema que qüestionen”.

CSIF també considera “especialment greu” equiparar el testimoni d’interns amb historial violent amb el dels professionals que han patit agressions. “Això banalitza la violència i desprotegeix aquells que garanteixen la seguretat als centres”, afirmen.

Reivindicació del paper dels professionals i de les víctimes

CSIF defensa la tasca dels funcionaris de presons, recordant que la seguretat i l’ordre són condicions imprescindibles per a qualsevol política de reinserció.

Així mateix, lamenta que el relat mediàtic “oblidi sistemàticament les víctimes dels delictes”, un col·lectiu que, segons el sindicat, no rep l’atenció ni el reconeixement necessaris.

“Mentre s’amplifica la veu dels agressors, les víctimes queden relegades a un segon pla. És una realitat que també mereix ser explicada”, conclouen.